Baronia de Finestrat Finestrat i la Marina, des dels seus papers

Finestrat i la baronia

Finestrat i la Vila Joiosa, amb la mar al fons, des del Puig Campana
Finestrat i la Vila Joiosa, amb la mar al fons, des del Puig Campana. Foto de Joanbanjo, CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons.

Més de set segles

Finestrat és un poble de la Marina Baixa, al peu del Puig Campana i a poca distància de la mar, amb més de set segles d'història documentada. Tal com el coneixem hui, el poble naix amb la carta de població que li va donar el rei Pere el Gran l'11 de maig de 1280, poc després de la conquesta. Al voltant del castell, el poble va créixer amb famílies cristianes i musulmanes que treballaven les terres de l'horta i del secà.

De mà en mà

Des d'aquell moment, el senyoriu de Finestrat va canviar de mans moltes vegades. Va ser de la Corona i de diversos senyors per donació reial, i en 1293 el va comprar Bernat de Sarrià, el mateix almirall que va poblar la Vila Joiosa en 1300 i Benidorm en 1325. Després va passar a l'infant Pere, comte d'Empúries, i a la casa de Gandia. El 20 d'agost de 1439 el rei Joan de Navarra el va donar, amb Gandia i altres castells i llocs del Regne de València, al seu fill Carles, príncep de Viana.

Al llarg dels segles XV i XVI es va vendre diverses vegades, als Morales, a Antoni Mingot i, en 1499, als Pujades, que el van conservar durant més d'un segle i mig. En 1675 Ferran Pujades de Borja, pressionat pels seus creditors, el va vendre a Jacint i Alexandre Forner. Jacint Forner el va vincular en 1691 amb llicència reial, i per herència va passar després als Pasqual del Pobil. El títol de baró de Finestrat va continuar en la família fins ben entrat el segle XX.

La baronia

Durant tot eixe temps, Finestrat va ser un senyoriu, i així apareix en els documents. Els notaris del segle XVIII comencen les escriptures "en la villa y baronia de Finestrat", i els veïns s'hi declaren "vecinos de dicha Baronia". Ser una baronia volia dir que el poble i el seu terme tenien un senyor, el baró, que conservava el domini directe de bona part de les terres. Els veïns tenien el domini útil. Les podien treballar, vendre o deixar en herència, però havien de pagar-li censos, demanar-li llicència per a vendre i respectar els seus drets de lluïsme i de fadiga.

Eixa relació entre el baró i els veïns és la que explica molts dels papers que han arribat fins a nosaltres. Cada venda, cada herència, cada deute i cada plet deixava rastre.

Papers oblidats

Bona part d'esta història està encara amagada en arxius i en papers oblidats. Llibres de la parròquia, protocols dels notaris de la Vila Joiosa i de Xixona, plets i escriptures dels senyors que hui es guarden a l'Arxiu Ducal de Medinaceli, a l'Arxiu del Regne de València, a l'Arxiu de la Diputació d'Alacant i en altres arxius. Molts estan desfets o costen de llegir, i molts no els ha llegit ningú des que es van escriure. Este quadern vol traure'ls a la llum i explicar el que conten.